ADA LOVELACE o l"ENCANTADORA DE NOMBRES"

La primera persona a descriure un llenguatge de programació informàtic, és a dir a descriure el primer software de la história, va ser fins a dates recents, una menyspreada matemàtica britànica, la qual, el seu més que meritori treball passava sempre a segon pla, quan s'afegia a la seua biografia que va ser l'única filla legítima de Lord Byron.

Acuradament apartada de qualsevol instrucció en les lletres i les arts que poguera fer-la seguir els perillosos passos del seu progenitor, Ada Augusta King, comtessa de Lovelace, coneguda més habitualment com Ada Lovelace, va rebre en defecte d'açò una exquisida educació en ciències. La seua mare, Anna Isabelle Milbanke es va separar del seu marit 5 setmanes després d'haver donat a llum a Ada, aconseguint la custòdia exclusiva de la xiqueta. Lord Byron, qui havia dit durant la nit de noces a la mare de Ada, que es penediria d'haver-se casat amb el diable, va abandonar per sempre Anglaterra aclaparat pels deutes i pels rumors de incest i anti patriotisme.

Des de molt jove, Ada va tenir contacte amb el cercles científics londinencs de l'època. Va realitzar estudis particulars de matemàtiques i ciències amb diversos prestigiosos tutors, com el matemàtic Augusto de Morgan, primer professor de matemàtiques de la universitat de Londres. Però tal vegada la seua relació acadèmica més influent fóra la que va tenir amb Charles Babbage. Ada, va conèixer a Babbage, el considerat pare de les computadores, en un sopar social. Fascinada per la invenció de Babbage, una màquina analítica que funcionava amb el mateix principi que ho farien posteriorment les computadores modernes, Ada va acudir al seu taller i prompte va començar a treballar amb ell com a alumna i ajudant. Fascinat per com comprenia el seu invent, Babbage va posar a Ada l'àlies de "l'encantadora de nombres".

En una de les cartes de la seua extensa correspondència, Ada li va assenyalar a Babbage com programar la seua màquina analítica per a aconseguir els nombres de Bernouilli. Ada Lovelace havia creat el primer programa informàtic de la historia. 
En 1843, Ada va publicar una sèrie d'importants notes en les quals descrivia un llenguatge de programació, interpretant les idees de Babbage. El fet que aquestes notes anaren publicades amb els seus inicials i que el mateix Babbaje, qualificara Ada com la seua transcriptora, va contribuir al fet que el seu treball fóra oblidat per molts anys. Afortunadament, recents recerques han demostrat l'originalitat de les seues aportacions per al funcionament de la màquina analítica.

Unes altres de les seues no menys importants aportacions, van ser suggerir l'ús de la targeta perforada com a mètode d'entrada d'informació a la màquina, i preveure la capacitat dels ordinadors per a alguna cosa més que els simples càlculs de nombres.

Ada Lovelace va repetir profèticament dolorosos episodis de la vida dels seus pares, Com la seua mare, va ser víctima d'un marit que no l'estimava i com el seu pare va morir als 36 anys.

Malgrat els intents d' apartar-la del record de Lord Byron, Ada està soterrada al costat del seu pare en l'església de Santa María Magdalena en Hucknall, Nottingham.