Durant la meua adolescència i la meua etapa universitària vaig patir d'una forta cine-filia. Anava al cinema una o dues vegades per setmana, m'apuntava a tots el
seminaris sobre aquesta matèria i llegia tota la literatura publicada al voltant. Fins i tot m'atrevia a
escriure alguna que altra critica cinematogràfica i a rodar algun que altre
curt. Malgrat tot açò mai vaig sentir el nom d'Alice Guy.
Totes les histories del Cinema comencen de la mateixa manera. Primer es fa referencia a invenció de l'aparell nomenat cinematògraf per part d'uns germans nomenats Lumiere, després es parla de la primera utilització d'aquest invent per a contar històries i es dedica un important capítol a un il.lusionista convertit en director de cinema de nom Georges Méliès. Després es parla de la guerra de patents entre Edison i Pathè i conclouen els primers capítols amb la invenció del M.R.I , el Mètode de Representació Institucional per Porter i Griffith o el que es el mateix, la invenció del llenguatge Cinematogràfic.
Entre tots aquests inventors, artistes i pioners no apareix ni un sol nom de dona. Es de supossar que l'època evitava l'aproximació de les dones a la invenció tecnològica i a la innovació artística . I pot ser fora aixi, malgrat açó, sembla que si que hi havia una. S'ha sabut des de fa molt poc, massa poc, que la primera persona en la historia que va dirigir una pel·licula va ser una dona . El seu nom Alice Guy.
Alice Guy (1873-1968) Va ser filla d'un escriptor de fama i es va criar en un ambient obert a les arts i el lliure pensament. La casualitat o el destí va fer que en 1885 entrara a treballar com a secretaria de Leon Gaumont i va tindre l'oportunitat d'assistir a una demostració privada de l'invent dels Lumière. La ment creativa i curiosa de la jove Alice va pensar que aquest invent es podia aprofitar per a contar histories i superar la fase de les avorrides filmacions dels Lumière. A Gaumont li va semblar una ximpleria, però la va deixar que filmara histories els diumenges, fora de l'horari de treball. Així Alice Guy va filmar la primera pel·lícula narrativa de la història endevantan-se una setmanes a les primeres pel•licules de Méliès: "La Fec
aux Choux" (la Fada dels Cabdells).
Contra el pronòstic de Gaumont, la invenció d'Alice va ser tot un èxit, i la venda dels aparells cinematogràfics que la companyia promocionava, va augmentar considerablement. Alice Guy va rodar dos curtmetratges setmanals, inspirant la resta de la producció dels estudis Gaumont. En 1905 va deixar de ser la secretaria personal de Gaumont per a passar a ser la supervisora de la resta de directors de la companyia.
Un temps després va conèixer a Ernest Blaché un cameràman britànic amb el qual es casaria i viatjaria a EU. Desprès de tres anys separada de la vida professional per a ser mare, Alice va tornar al mon del cinema fundant la seua pròpia productora cinematogràfica la "Solax Company". Així Alice es va convertir en la primera i única dona fins a la data, titular d'uns estudis cinematogràfics. L'obra cinematogràfica d'Alice Guy, entre pel.licules dirigides i/o produïdes per ella mateixa, arriba a la xifra de 1000 films. Aquest eren de de temàtiques tan diverses com comèdies, drames, westerns, films de fantasia o histories religioses. En New Yersey va construir uns del estudis més moderns de la seua època. Sols el creixement del poder de Hollywood, que feia impossible tota competència independent, va poder amb el caràcter creatiu i infatigable de Alice Guy. En 1922, va tornar a França després de perdre la seua companyia i d'haver-se divorciat d'Ernest Blaché. Va provar sort al seua país d'origen, però les noves tendències no deixaven espai als pioneres i, como li va passar a George Méliès, el cinema que va ajudar a crear, li tancava ara les portes.
La figura d'Alice Guy es incommensurable per a la historia del cinema. Va ser la primera narradora visual, la primera que va utilitzar gravacions amb un gramòfon al mateix temps que les imatges, la productora de la primera pel·lícula en color, pionera dels efectes especials i en utilitzar la doble exposició del negatiu, la tècnica del retoc, la càmera lenta i ràpida i la primera en utilitzar sobreimpressions.
Es obligatori preguntar-se per què el nom de la primera persona que va dirigir una pel·lícula entesa com un fenomen narratiu no ha aparegut fins ara. Sembla que el culpable va ser el critic cinematogràfic G.Sadoul, que es va erigir com a portaveu de la cultura androcèntrica en el moment que va assignar els crèdits de la direcció i la producció de moltes de les pel·lícules d'Alice Guy a alguns dels seus col•laboradors masculins.
Sadoul també es el responsable de relegar a segon terme el merit d'Alice Guy, penjant-li la medalla d'argent com a "primera dona directora" i reservant la d'or com a primer director de la història a George Méliès.
Totes les histories del Cinema comencen de la mateixa manera. Primer es fa referencia a invenció de l'aparell nomenat cinematògraf per part d'uns germans nomenats Lumiere, després es parla de la primera utilització d'aquest invent per a contar històries i es dedica un important capítol a un il.lusionista convertit en director de cinema de nom Georges Méliès. Després es parla de la guerra de patents entre Edison i Pathè i conclouen els primers capítols amb la invenció del M.R.I , el Mètode de Representació Institucional per Porter i Griffith o el que es el mateix, la invenció del llenguatge Cinematogràfic.
Entre tots aquests inventors, artistes i pioners no apareix ni un sol nom de dona. Es de supossar que l'època evitava l'aproximació de les dones a la invenció tecnològica i a la innovació artística . I pot ser fora aixi, malgrat açó, sembla que si que hi havia una. S'ha sabut des de fa molt poc, massa poc, que la primera persona en la historia que va dirigir una pel·licula va ser una dona . El seu nom Alice Guy.
Alice Guy (1873-1968) Va ser filla d'un escriptor de fama i es va criar en un ambient obert a les arts i el lliure pensament. La casualitat o el destí va fer que en 1885 entrara a treballar com a secretaria de Leon Gaumont i va tindre l'oportunitat d'assistir a una demostració privada de l'invent dels Lumière. La ment creativa i curiosa de la jove Alice va pensar que aquest invent es podia aprofitar per a contar histories i superar la fase de les avorrides filmacions dels Lumière. A Gaumont li va semblar una ximpleria, però la va deixar que filmara histories els diumenges, fora de l'horari de treball. Així Alice Guy va filmar la primera pel·lícula narrativa de la història endevantan-se una setmanes a les primeres pel•licules de Méliès: "
Contra el pronòstic de Gaumont, la invenció d'Alice va ser tot un èxit, i la venda dels aparells cinematogràfics que la companyia promocionava, va augmentar considerablement. Alice Guy va rodar dos curtmetratges setmanals, inspirant la resta de la producció dels estudis Gaumont. En 1905 va deixar de ser la secretaria personal de Gaumont per a passar a ser la supervisora de la resta de directors de la companyia.
Un temps després va conèixer a Ernest Blaché un cameràman britànic amb el qual es casaria i viatjaria a EU. Desprès de tres anys separada de la vida professional per a ser mare, Alice va tornar al mon del cinema fundant la seua pròpia productora cinematogràfica la "Solax Company". Així Alice es va convertir en la primera i única dona fins a la data, titular d'uns estudis cinematogràfics. L'obra cinematogràfica d'Alice Guy, entre pel.licules dirigides i/o produïdes per ella mateixa, arriba a la xifra de 1000 films. Aquest eren de de temàtiques tan diverses com comèdies, drames, westerns, films de fantasia o histories religioses. En New Yersey va construir uns del estudis més moderns de la seua època. Sols el creixement del poder de Hollywood, que feia impossible tota competència independent, va poder amb el caràcter creatiu i infatigable de Alice Guy. En 1922, va tornar a França després de perdre la seua companyia i d'haver-se divorciat d'Ernest Blaché. Va provar sort al seua país d'origen, però les noves tendències no deixaven espai als pioneres i, como li va passar a George Méliès, el cinema que va ajudar a crear, li tancava ara les portes.
La figura d'Alice Guy es incommensurable per a la historia del cinema. Va ser la primera narradora visual, la primera que va utilitzar gravacions amb un gramòfon al mateix temps que les imatges, la productora de la primera pel·lícula en color, pionera dels efectes especials i en utilitzar la doble exposició del negatiu, la tècnica del retoc, la càmera lenta i ràpida i la primera en utilitzar sobreimpressions.
Es obligatori preguntar-se per què el nom de la primera persona que va dirigir una pel·lícula entesa com un fenomen narratiu no ha aparegut fins ara. Sembla que el culpable va ser el critic cinematogràfic G.Sadoul, que es va erigir com a portaveu de la cultura androcèntrica en el moment que va assignar els crèdits de la direcció i la producció de moltes de les pel·lícules d'Alice Guy a alguns dels seus col•laboradors masculins.
Sadoul també es el responsable de relegar a segon terme el merit d'Alice Guy, penjant-li la medalla d'argent com a "primera dona directora" i reservant la d'or com a primer director de la història a George Méliès.
No hay comentarios:
Publicar un comentario