LA PRIMERA ENTOMÒLOGA

Marie Sibylla Merian, primera persona entomóloga de la modernitat.

Han fet falta 300 anys perquè la naturalista autodidacta Anna Marie Sibylla Merian siga reconeguda com el primer entomólogo/a empíric/a de la història. L'explicació que sol donar-se perquè la seua obra i la seua figura no hagen sigut reconegudes fins a dates molt recents, és que la totalitat de la seua obra va ser escrita en alemany, i no en llatí, llengua oficial de la divulgació científica de l'època. Però els tres segles de silenci i el fet que el seu reconeixement coincidisca amb la revaloración de la figura de la dona en la construcció dels camps del saber, posa en dubte la primera teoria i cada vegada és més plausible que les seues recerques no foren preses de debò perquè Marie Sibylla era dona.

Primers Passos

Maria Sybilla Merian va nàixer a Frankfurt en 1647. El seu pare, el famós gravador Suís Mattaus Merian va morir quan ella tenia 3 anys. La seua mare, Johanna Sibylla es va casar en segones nupcies amb Jackob Marell, un pintor especialitzat en pintures de flors que va ser proverbial per a la carrera posterior de Maria Sibylla. D'ell va aprendre les tècniques de pintura, dibuix i gravat.

Des de molt xiqueta, Maria Sibylla, gaudia amb la contemplació dels insectes en el seu jardí i prompte va començar a pintar-los en el seu habitat natural. És a dir, al costat de les plantes i flors que els servien d'aliment. Els seus estudis en el taller del seu padastre la van convertir en una gran pintora i il·lustradora i als 13 anys ja pintava les primeres imatges d'insectes i plantes preses del natural.

Erugues i metamorfosi

Als 18 anys es casa amb el pintor Johan Andreas Graft. Després del naixement de la seua primera filla es muden a Nuremberg on tots dos instal·len sengles tallers de pintura, el de Marie Sibylla dedicat a l'elaboració de pintures i teles estampades arribant a aconseguir aquarel·les que resistien múltiples llavats sobre les teles en les quals eren pintades.

Però la seua passió per l'estudi dels insectes, el seu desenvolupament i transformació, seguia intacta. A penes feia 30 anys que el metge italià Francesco Redi, havia establit que les larves dels insectes sorgien per la posada d'ous i no per la hipòtesi de la generació espontània que establia, des de temps d'Aristòtil, que els insectes “sorgien espontàniament de la putrefacció”. Marie Sibylla sentia un especial interès per les papallones i el seu procés de metamorfosi. Les seues recerques i les seues observacions van ser capitals per a provar de manera irrefutable la hipòtesi formulada per Redi.

En 1675, als 28 anys d'edat Marie Sibylla va publicar el seu primer llibre que va titular El nou llibre de les flors i en 1679, quan la seua segona filla ja havia nascut va publicar Les erugues, meravellosa transformació i estranya alimentació. Sengles obres van ser possibles gràcies a la recopilació del material que havia arreplegat en les seues llibretes d'esbossos, on il·lustrava amb tècnica impecable tots els estadis de desenvolupament de la papallona i les plantes de les quals s'alimenta l'eruga.

Canvi de rumb: Surinam

En 1685, una decisió inusual per a una dona de 50 anys de la seua època, va donar un nou rumb a la seua vida i a la seua obra. Cansada d'un matrimoni infeliç, va abandonar al seu marit i va marxar a Holanda amb les seues dues filles per a instal·lar-se en una comuna protestant en el castell de Wik. En aquest vivien entre uns altres, la seua mare i el seu mig germà i va tenir l'oportunitat de conèixer al governador de Surinam. Aquest últim fet seria crucial per a la seua carrera. Morts el seu germà i la seua mare, es va instal·lar a Amsterdam on es va tornar a guanyar la vida gràcies a un taller artístic de teles i fent classes de pintura. Allí també va entrar en contacte amb altres naturalistes, va conèixer al director dels jardins botànics i va estudiar les col·leccions del Museu d'Història Natural d'Amsterdam.

Gràcies a aquest clima científic a poc a poc va ser gestant una idea revolucionària per a les ciències de la naturalesa de la seua època, la realització d'una expedició científica a la colònia holandesa de Surinam.

Malgrat els intents del seu amics de dissuadir-la d'aquest viatge, Marie Sybilla va partir amb una de les seues filles a la colònia holandesa a la recerca d'insectes autòctons i a estudiar la seua reproducció sobre el terreny. En 1701 va contraure la malària i va haver de tornar, però amb els esbossos i dibuixos que es va portar de Surinam va elaborar la seua obra més important : Metamorfosi dels insectes de Surinam. Aquesta obra de gran importància per al desenvolupament de l'entomologia posterior, ho és també per la seua gran bellesa artística. L'obra, exquisidament editada, va tenir un enorme èxit arribant a ser adquirida pel tsar Pedro I de Rússia.

Importància de Maria Sybilla Merian

La importància de Marie Sibylla Merian en la història de la ciència és innegable. Va ser una de les primeres persones a interessar-se per l'estudi científic dels insectes, considerats per l'església fins avui com a“bèsties del diable”, indignes de qualsevol atenció; va inaugurar els viatges científics; va descobrir molts detalls de l'evolució i vida dels insectes com la metamorfosi. Però a més del seu incalculable valor científic, la seua obra té un gran valor artístic, situant-se entre les primeres figures de la il·luminació de llibres.

Maria Sybilla Merian, va morir en 1717 després d'una apoplegía que la va fer desplaçar-se durant dos anys en cadira de rodes.

300 anys després de la seua mort i de l'oblit més absolut, la seua obra és cobejada en les subhastes internacionals i la seua efígie va arribar a aparèixer en el bitllet de 500 marcs alemanys. 

