HILMA AF KLINT, la dona que va inventar l'abstracció

Un fet molt recent acaba de replantejar la història de la relació de la dona amb l'art modern. Es tracta de l'acceptació mundial per part de la crítica especialitzada que una desconeguda pintora sueca hauria estat la primera persona a pintar un quadre abstracte. Superades quedaran ara polèmiques i debats sobre qui va ser el primer pintor a concebre i acabar una obra abstracta. Ni Mondrian, ni Malevich ni Delaunay, ni  Kandinsky, qui fins ara semblava el candidat guanyador, van a merèixer tan preuat honor. La gesta es deu a Hilma af Klint.

Filla d'un almirall de l'armada Sueca, Hilma va nèixer en 1886 a Estocolm. Gràcies a que a Suècia no estaven prohibits els estudis de Belles arts a les dones, va rebre una àmplia formació artística convertint-se en una portentosa pintora d'estil acadèmic, que es guanyava la vida pintant paisatges i dibuixos anatòmics d'animals, per a un institut veterinari. No obstant açò, en aquests paisatges ja es pot apreciar un simbolisme naturalista que prompte derivaria en la creació conscient de l'abstracció. 

El seu primer quadre abstracte, data de 1916 i per tant, el converteix en el primer quadre abstracte de la història. 

Aficionada a la teosofia i l'espiritisme, Hilma pintava els seus cercles concèntrics, les seues espirals infinites i els seus ovals immensos, sota els efectes de la hipnosis, en una sort de “cadàvers exquisits” o pintura automàtica, avançant-se també 20 anys al Surrealisme.
Abans de 1915, Hilma ja havia pintat més de 200 composicions abstractes, que de no haver estat en l'anonimat, podriem dir que van inspirar directament l'Orfisme.

Però a qué es deu la seua incorporació tan tardana, -80 anys – a la Història de l'Art?. A diverses raons. La primera, al fet que la mateixa Hilma af Klint va deixar escrit en el seu testament que la seua obra abstracta no hauria de ser exposada fins a 20 anys després de la seua mort, esdevinguda en 1944, per por de que no fora entesa. La segona, i principal, que si s'acceptava que la creadora del principi fonamental de l'art modern era una dona, generaria més d'un problema en la valoració de les dones en l'art tenint en compte que la crítica sempre havia negat al gènere femení la capacitat d'innovació,

Des que en 2012 un descregut nebot de la pintora va donar al Modern Museet d'Estocolm, una gegantesca caixa de fusta amb olis, dibuixos, estudis de botànica i mes de 15.000 quaderns d'esbossos, l'obra de Hilma af Klint ha començat ha reclamar el seu lloc en l'Olimp de l'art.